Saps qui va inventar la màquina de cosir? Aposto que no, que és perfectament normal. Moltes coses no surten de la nit al dia.
La invenció de la màquina de cosir va ser un procés de bobinat.
Primer, l'any 1790, el fuster anglès Sir John Sient va inventar una màquina-de cosir sabates que podia perforar forats i fils automàticament. Encara que no és molt pràctic, es pot veure com l'inici de la màquina de cosir.
En segon lloc, el 1830, el sastre francès Jean-Jacques Thimonnier va inventar i patentar una màquina de cosir-manellada. Una màquina podria cosir tan ràpid com deu sastres, la qual cosa la converteix en la primera màquina de cosir real del món.
Tanmateix, no tots els inventors tenen bons resultats. Molts sastres van pensar que la invenció de Thimonnier els costaria la vida, així que van trencar la seva màquina i el van expulsar de París.
Cal dir que aquests sastres parisencs eren molt avantguardistes-, capaços d'entendre la lògica de les màquines que consumien persones. Però, com es podria aturar la marea de la història per la seva obstrucció? Llavors, el 1834, l'inventor nord-americà Hunter va inventar una màquina de cosir senzilla, però ni la va patentar ni la va posar en producció.
Finalment, el 1845, els nord-americans Howe i Singer van inventar la màquina de cosir.
La fortuna inicialment va afavorir Howe, concedint-li una patent, però va ser Singer qui va posar la màquina de cosir per primera vegada en producció.
Singer pagava a Howe 200.000 dòlars anuals en tarifes de patents, però això no era res per a ell.
Amb una promoció efectiva a Amèrica i a tot el món, ràpidament es va convertir en el "rei de les màquines de cosir". Les seves màquines de cosir eren les famoses màquines de cosir Singer.
Abans de 1850, la roba que portaven persones d'arreu del món es cosia a mà-; la diferència era que els rics contractaven sastres, mentre que la majoria de la gent comuna feia la seva pròpia roba. Després de 1850, els nord-americans van ser els primers a portar roba cosida a màquina-.
Abans de l'era dels descobriments, les civilitzacions estaven en gran part aïllades i les diferències podien ser significatives. Després de l'auge del colonialisme, l'intercanvi internacional es va estendre cada cop més i la història humana va entrar en una era de globalització i convergència. Les màquines de cosir americanes es van estendre ràpidament a Gran Bretanya, Alemanya i Japó, i gairebé simultàniament van arribar a la Xina, concretament a Xangai.
En aquell moment, Xangai estava a l'avantguarda de l'obertura de la Xina, una mina d'or per als aventurers d'arreu del món. Molts missioners i comerciants estrangers van portar les seves famílies a Xangai, juntament amb les màquines de cosir que s'acabaven de fer populars a Europa i Amèrica.
Les dades relacionades mostren que les màquines de cosir van aparèixer a Xangai ja a la dècada de 1850. No obstant això, no va ser fins 20 anys després que es va poder comprar-ne un a Xangai.
A la dècada de 1870, les màquines de cosir van estar disponibles a Xangai, però totes es van importar com a conjunts complets, amb un cost d'uns 50 dòlars de plata cadascuna.
Aquest preu era extremadament alt, de manera que només es venien uns quants centenars cada any.
Abans de 1900, el meu país només importava i venia màquines de cosir a Xangai; van seguir sent una mercaderia nínxol per a l'aristocràcia.
